La nit sempre ha estat una font d’inspiració pels compositors. En aquest programa us volem oferir una selecció de les obres més famoses i de més bellesa:
Borodin El 1881 va dedicar el seu Segon Quartet de corda a la seva esposa, com evocació dels temps en que tots dos es van conèixer a Heidelberg (Alemanya). És, per tant, una obra dotada d’un fort contingut emocional. El Nocturn és el fragment més popular d’aquest Quartet i ha estat objecte de nombrosos arranjaments per a tot tipus de formacions vocals i instrumentals. És un Andante de melodies cantables.
Encara que Bochherini era italià de naixement es va establir a Espanya i va morir a Madrid l’any 1805. La Música Nocturna por las calles de Madrid és una petita joia de la música de cambra que evoca en la meva memòria una època en què la capital, encara constreta per les muralles que la voltaven i limitada a un reduït perímetre al voltant del nucli històric bastant menys extens del que avui és, alegrava seus vespres amb alegres seguidilles, balls i passejos delsmajos, manoles i habitants de la ciutat.
La història de l’origen de la “Petita Serenata Nocturna” de Mozart és un misteri, no se sap per què es va compondre ni a qui estava dedicada. Va ser escrita en l’estiu de 1787, a Viena, mentre Mozart treballava en el segon acte de la seva opera “Don Giovanni”. Aquest mateix any el seu pare Leopold havia mort. D’acord a les notes personals de Mozart, la serenata comptava amb cinc moviments, però per raons desconegudes només ens han arribat quatre d’ells. Un dels minuets juntament amb el seu trio estan perduts.
Per completar el programa podrem gaudir de dos divertimentos, associats i propers a lesserenates i nocturs, és una forma musical que va ser molt popular durant el segle XVIII, composta per un reduït nombre d’instruments. Els divertiments solien mostrar un estil desenfadat i alegre. |